miércoles, 1 de agosto de 2007

Comentario sobre el césped de la piscina


Jesús del Pilsà mos plantea un tema prou interessant com per a intentar un debat: què fem en l' herba/gespa de la piscina?

Ací va el seu comentari:

No sé agón hai de escriure assò, però ho fotec ací mateix i ja ho llichireu. I si no, tu Pablo ho ordenes.
TEMA: Piscina.
Ja fa ans que mi ronda pel cap la idea de proposar que renunciem a la merda de cesped que tinim a la piscia de Santorens i procedir a enrecholar tot el recinte i comprar unes hamaques. Isto rader cap de setmana, la faiena era nostra per trobar un troç de lleva que mos hi puguissems chaure. Trobo que seria una inversió potent però que a la llarga estalviariem en manteniment (aigua, segadora, etc) Seria més pràctic, i m'atreviria a dir que potser no hi hauria ni tans tabans potser. La Plataforma Salvem le pulses se'm tirarà a damont, però total, tamopc hi acuden guaire.No sé avere que en pensau la chent. I a vere si escriu més chent collons, que al final mos ho podrem dir per telèfono.
Conto que tinim varies opcions:
  1. Deixau tal com està en l' esperança que bella tronada converteixi l' herba en gespa
  2. Replantar el perímetre en gespa (s' hi pot fer per parts, un costat cada an)
  3. Oblida-mos d' herba i enrecholau
  4. Ficar gespa artifial (i una red pa fer uns pàdels sense pareds)
Jo crec que algo cal fer, perquè allò mai ha sigut gespa, i potser ara, en la nova Chunta i el seu empuje i entusiasme, podem aconseguir que chaure a la piscina no sigui un calvari sino un goi.

1 comentario:

Anónimo dijo...

No hem d'oblidar que Santorens està en un indret muntanyós i al terra de la piscina hi ha molta pedra,recordo quan vam plantar els actuals arbres.
No qualificaria de "merda" l'actual herba de la piscina,Per tenir una gespa d'hotel el mes de juliol i agost caldria un jardiner regant nit i dia a la piscina.
Es poden trobar solucions de millora,que per mi no passarien per enrajolar-ho tot.
Ja tindrem temps de parlar.
Avui hem de dedicar els esforços a "atricar-nos pel casament.
Montse del Farré