SOS: salvemos el reloj del campanario de la Iglesia de Santorens

La Montse de ca de Torres me envió hace unos días un gran reflexión y escrito sobre el estado de deterioro del campanario y reloj de la Iglesia de Santorens. Un SOS para que hagamos algo para salvarlo de la ruina y quien sabe si destrucción por derrumbe.

También me envíó unas fotos, prueblas claras de que el SOS es alto y claro.

S.O.S església de Santorens.

Recordo ja fa uns anys , vaig pujar al campanar i allà en una

habitació es trobava la maquinària de l’antic rellotge amb el que es

feia sonar les campanes. Una vegada més va ser en aquella ocasió un

veí del poble qui va dedicar part del temps de les seves vacances a

intentar posar-lo en marxa i ho va aconseguir, però actualment la seva

situació és molt lamentable degut al mal estat en que es troba

l’interior de la torre i la gran quantitat de “guano”, excrements de

colom així com coloms morts arreu, però d’això ja en parlaré en una

altra ocasió

Seria molt interessant la rehabilitació de l’antiga màquina del

rellotge una autèntica obra d’art , rodes amb dents que s’ajuntaven

les unes a les altres i que feien que allò tingués vida i utilitat ,

Calia donar-li corda cada dia, la força que movia aquest grandiós

artilugi era simplement unes peces que lligades cada una a la seva

corda calia fer pujar. Donar corda al rellotge consistia en fer pujar

aquestes peces enrotllant les seves respectives cordes al cilindre.

Si això no s’efectuava cada dia el rellotge es parava .

Mostres de maquinàries similars es poden contemplar en diferents

museus (Museu Etnològic Municipal d’Agramunt on s’hi pot trobar la

màquina del rellotge del campanar que es va ser servir fins al 1991,

El rellotge públic de Llançà que l’han col·locat al vestíbul de la

Nova Biblioteca Municipal de la República del Cap de Creus, també

Collbató disposa del Museu Coses del Poble, on s’exposen diversos

objectes, com la maquinària del rellotge del campanar de l’església,

que data del 1848 ...) i nosaltres la tenim totalment oblidada, ja que

no s’hi pot accedir còmodament degut al perill d’esfondrament.

El seu accés és per a l’interior de l’església on a la dreta del

temple es troba l’escala que condueix al cor i des d’aquest indret, hi

ha un accés per una porta situada a l’esquerra que condueix a les

golfes des d’on es pot contemplar la volta de canó de la nau central

de l’església, tot seguit entrem per una altra porta a l’esquerra i ja

ens trobem a l’interior del campanar on grans quantitats d’excrements

i coloms morts ens van conduint passant per sota dels tensors de la

torre fins a l’habitació on es troba la maquinària de l’antic rellotge

. Si continuem pujant arribarem a la part superior del campanar on

podem contemplar les quatre campanes de l’església i l’antiga

instal·lació que il·luminava el campanar i que seria interessant poder

recuperar donant-li més vida i protagonisme a aquest element

arquitectònic. Però cal remarcar que tot aquest accés està molt

deteriorat i en cas d’ensorrar-se acabarà per malmetre-ho tot.

Montse de ca de Torres